Garrofers com a refugis d’espècies
28 de juliol de 2023Sota el Taronger
1 d'agost de 2023La pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus) és l’espècie de quiròpter més petita que trobem a Catalunya, i és una de les espècies comuns en ambients urbans i periurbans. El paper de la pipistrel·la i d’altres ratpenats és essencial en el control de plagues agrícoles i forestals, ja que juntament amb les aus insectívores són els principals vertebrats depredadors d’insectes en aquests ecosistemes. Redueixen les poblacions d’insectes, que a part de poder produir plagues, també són vectors de malalties infeccioses. Es calcula que un sol individu de ratpenat pot consumir fins a 3.000 insectes o el 60% del seu pes en una sola nit!
Cal recordar que totes les espècies de ratpenats estan protegides d’acord amb el Decret 172/2022, del Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya. La principal causa de pèrdua de poblacions de ratpenats és la mancança de refugis disponibles per a la seva nidificació i reproducció, per una banda, d’arbres madurs i vells que ofereixin forats i escletxes naturals i per l’altra edificacions que ofereixen poques opcions d’amagatall. La Intensificació de l’agricultura amb l’ús de biocides, la pèrdua de punts d’aigua, la pèrdua de vegetació de ribera, de marges arborats, i de masses madures d’arbres caducifolis, i de connectivitat espacial, a més de les pertorbacions directes a les colònies de cria, són altres dels factors d’amenaça.
Així doncs, les poblacions de ratpenats es poden veure afavorides per una agricultura menys intensiva, que contempli la preservació d’hàbitats diversos i seminaturals (com zones forestals i marges), per crear una complexitat paisatgística alta en els sistemes agroforestals. Alhora, l’increment de les seves poblacions ens atorga un servei ecosistèmic molt valuós, ja que el seu rol en control biològic de plagues d’insectes redueix les pèrdues de producció dels camps amb un impacte econòmic positiu.