Gambúsia

És comú detectar la presència d’uns petits peixets quan observem basses agrícoles o d’altres masses d’aigua continentals de mida reduïda, com ara petits estanys. Aquesta espècie és al gambúsia (Gambusia holbrooki), un petit peix de 3,5-6 cm de longitud total  originària de la costa atlàntica d’Amèrica del Nord i capaç d’habitar en aigües dolces, salobres i hipersalines. La Gambúsia és una espècie vivípara, amb una elevada capacitat reproductora. Pot reproduïr-se múltiples cops al llarg de l’època reproductora que va des de maig a setembre. És una espècie oportunista, alimentant-se d’una gran varietat de preses, incloent zooplàncton, insectes aquàtics i superficials, cargols, algues, ous, larves i fins hi tot alevins d’amfibis i altres espècies de peixos. 

Avui dia és present als cinc continents, ja que s’ha introduït de manera voluntària per l’home amb fins ornamentals o com a mesura de control biològic davant de mosquits portadors de certes malalties (lluita contra el paludisme), degut a la seva naturalesa altament voraç. 

Un dels principal efectes de l’alteració de l’equilibri ecològic que produeix la gambúsia és el desplaçament d’espècies autòctones. El fartet (Aphanius iberus) és una de les dues espècies de peixos ciprinodòntids endèmics que hi ha a la península ibèrica, i actualment esta en perill d’extinció. Un dels motius principals és que el seu hàbitat, les llacunes salobres de la zona litoral, és molt específic i cada cop més alterat per accions antròpiques. Si a això li sumem la capacitat de colonització i adaptació de la gambúsia, es fa difícil que les poblacions de fartet es recuperin. És per això que cal gestionar aquestes masses d’aigua continentals amb presència d’espècies invasores per tal de recuperar l’equilibri ecològic.