Egagròpiles i cranis de micromamífers

A partir de l’estudi de les egagròpiles que les aus (tant diürnes com nocturnes) eliminen, usualment les rapinyaires i sobretot les nocturnes, sempre en els mateixos llocs que utilitzen com a reposadors, podem obtenir informació molt útil relacionada amb els seus costums o zona de distribució, però sobretot realitzar un anàlisi indirecte de la seva dieta. Al no disposar de mandíbula ni dents, les rapinyaires nocturnes ingereixen les seves preses senceres, però hi ha parts indigeribles i que no poden seguir el tracte digestiu a causa de la seva mida i composició, és per això que aquestes restes s’acumulen formant una massa arrodonida i compacta que acaba sent regurgitada.

Analitzant les restes d’ossos i amb l’ajuda de claus dicotòmiques podem arribar a diferenciar quines espècies de micromamífers (ratolins, mussaranyes o talpons) predominen en la dieta de la rapinyaire que ha produït la egagròpila.

Generalment les egagròpiles de les rapinyaires diürnes són molt més digerides que les de les nocturnes, ja que tenen uns enzims estomacals més efectius, en canvi les egagròpiles dels rapinyaires nocturns, són sovint d’un to grisós i sempre contenen els ossos ben conservats.
Les seves mides varien molt en funció de cada espècie, i solen presentar mesures des de pocs centímetres fins a 10 cm en el cas de rapinyaires grans com el duc. Altres grups d’aus com els còrvids també fan egagròpiles, que ens aquest cas són generalment el·líptiques o ovals i contenen molta matèria vegetal i quitina d’insectes.

🎨 il·lustracions @mora.gi