Garrofers com a refugis d’espècies

El garrofer (Ceratonia siliqua) és una de les espècies mediterrànies més emblemàtiques que pot arribar fins als 7 metres d’alçada. El trobarem colonitzant l’estrat arbori de la màquia litoral, un hàbitat molt extens a Catalunya caracteritzat per presentar espècies vegetals adaptades als climes secs, càlids a l’estiu i amb règim de pluges irregulars. Té un paper important en el foment de la biodiversitat de la zona més enllà de proporcionar aliment a determinades espècies amb el seu fruit lleguminós, les garrofes. El seu tronc, que creix de forma vigorosa, presenta formes arrodonides i recargolades en els exemplars més vells, fet que genera cavitats abundants que són aprofitades per diversitat de fauna com a refugis. A les zones més altes de la soca aquestes cavitats són aprofitades per diverses espècies de mussol com el mussol comú (Athene noctua) o el gamarús (Strix aluco), i fins i tot altres espècies d’aus com la puput (Upupa epops) o mamífers de mida petita com la rata cellarda (Eliomys quercinus) hi poden fer niu. A les zones més baixes, aquestes cavitats són aprofitades com a  refugi per diversitat de rèptils com la serp verda (Malpolon monspessulanus) o el llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), i també per espècies més comunes i abundants com el conill de camp o la llebre.